L'endemà mateix

Mentres passegem rapidet a buscar el diari observe que l'horitzó no té cap explicació, no hi ha rètols ni cartellets que posen nom als accidents geogràfics, no hi ha cartellets amb les dades econòmiques, socials i polítiques de cada vessant de muntanya. Realment, res del que vegem des d'eixa perspectiva mos explica per què una societat pot ser injusta, poc equitativa, deshonrada o fanàtica. Això no prové del paisatge, no naix de la terra. Per tant, hem de posar la imaginació, pensar el país que preferim, i és complicat, perquè no trobarem el país en l'horitzó, sinó dins de mosatros. Si no cultivem l'interior, a pesar del bon temps que puga fer a fora, tindrem un interior molt gelat i tèrbol. Un país just comença pagant la factura amb iva, arreplegant una botella de la muntanya i deixant-la en el contenidor correcte. I aixina, la reforma del capitalisme, l'endemà mateix.