Retallades en valencià, superàvit en castellà

Al final del dia, quan ja tenia previst alguna altra reflexió més o menys xorra per a omplir unes ratlles, no m'ha agradat i m'he posat a al·legar-li quatre coses al síndic de greuges sobre unes excuses polítiques per a justificar la discriminació lingüística dels catalanoparlants del País Valencià, eixe costum que tenen sobretot —vaja— en la conselleria de cultura:

La resposta del director general constata un fet: la Generalitat valenciana està aplicant una política de retallades. I el que resulta injustament discriminatori és que no s'apliquen mantenint l'equitat en el compliment dels deures lingüístics, sinó que els diners es dediquen al castellà i, si en queden, es fan documents i traduccions en valencià. No cal dir que enlloc de la legislació vigent s'indica que l'ús del castellà és mantindrà en qualsevol circumstància i el valencià serà secundari i condicionat a l'existència de romanents de la despesa en castellà.

D'altra banda, assenyalaré que la funció de les institucions públiques no és excusar les discriminacions injustes que provoca la seua gestió i desentendre-se'n, sinó impedir-les, complir les seues funcions i fer efectius els drets dels ciutadans, en qualsevol moment i circumstància i no tan sols en temps de bonança econòmica. Per cert, també en eixos moments llegíem excuses semblants dels gestors públics valencians, tal com podem comprovar en els informes del Síndic de Greuges des de fa massa anys.

Amb això em quede un poc més malament, perquè és gros que hi haja tantes persones pensant més a tindre raons per a fer les coses malament que a mirar de fer-les bé. Uf, es nota que hui he discutit un poc en el Consell de Personal de les Corts.