En la llarga i sanguinolenta història de les religions, no és possible trobar-ne cap dotada de ritus que calga celebrar, de llibre sagrat en què creure i de clergues als qui calga obeir, que no haja servit com a instrument de mort i desolació quan el déu dels creients arriba a la categoria d'únic déu en el món, quan del llibre sagrat es trauen lleis que regixen la conducta dels membres de tota la societat i quan els clergues reclamen per a ells mateixos i conquisten el poder d'erigir temples sobre les ruïnes dels avantpassats, de destruir estàtues que el pas del temps ha convertit en símbols perdurables d'altres cults i altres creences, o d'enviar dissidents i heterodoxos a la mort.Santos Juliá, «Con violencia despiadada», El País, 01.03.2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada