Qui no suma, se n'ix. Hi ha bolífrafs que, si els tens molt de temps deixats en vertical amb la punta cap avall, se n'ixen per la cabota. N'ha han altres que els has de deixar aixina, si no vols que se'ls seque la punta i que no esscriguen. Cal paciència per a fer les proves i l'experiència et mostra quins són uns i quins són altres, perquè no tenen manual d'instruccions que ho explique.
Aixina és la vida, i aixina seran les eleccions sindicals que s'acosten després de l'estiu en les Corts, on no sabem si mos n'eixirem pel cap o per la cua. En tot cas, esperem continuar escrivint bona cosa de paperets per a provar d'aclarir tantes desídies pendents. Cotino Ferrer sembla que ja ha dit que ell no se n'ix, d'allà, de les Corts. Ja sabem què deu estar fent, doncs. El ciutadans haurien de tindre un procediment democràtic a l'abast per a traure'l i que deixe de «sumar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada