Enutjos

Ja s'està convertint en tradició d'este estiu anar a córrer dijous. Hui ha millorat, 12:54, encara que, en línies generals, comence més cansat del que tocaria i tinc tot el temps una prevenció a llançar-me massa fort. Bé, sempre l'he tinguda, així que el progrés que puga fer serà equivalent al que fea abans, restant la part corresponent als enutjos de l'edat.

Anava corrent i pensant en com ha caigut el millor dels mons possibles en Catalunya que havia construït Jordi Pujol i Soley. Resulta que no era el millor, que hi faltava la seua contribució ciutadana més bàsica. Això correspon a una —o diverses, que ja no ho sabem massa bé— castes polítiques espanyola i catalana que han gestionat amb xantatges i corrupcions diverses la gestió del poder durant estos anys. Era cert, doncs, hi havia la possibilitat d'un món millor, com ara un on el president del país no fóra un evasor fiscal. I ara toca la hipocresia nacionalista espanyola. Tal com diu Josep Ramoneda hui mateix, «quants enutjos mos estalviaríem amb un simple referèndum». Excepte els de l'edat, és clar.