Eixe suposat nacionalisme és el que permet que partits secessionistes controlen les regions perifèriques, submergixquen en la llengua nacional la població i multen als qui escriuen en castellà. Un nacionalisme un poc particular, l'espanyol.D'una banda, després de les retallades absurdes que ha fet Artur Mas, toca la independència. De l'altra, aprofitant les retallades de Mariano Rajoy, els nacionalistes espanyols pretenen retallar el vestidet de paper d'eixa Espanya polida com les nines dels anys del blanc i negre. El nacionalisme espanyol que descriu Félix de Azúa, però, no és gens participar, és típic: contradictori, mentirós i victimista. Res de nou. Multen els qui escriuen en castellà, i els qui conduïxen en castellà, i els qui etiqueten en castellà, i els qui fan films en castellà, i els qui fan sentències en castellà, i els qui fan oposicions en castellà, i els qui parlen als guàrdies civils en castellà... Es veu que n'hi han lleis per a això. Un nacionalisme de cap per avall. Res de nou.
dijous, 25 d’octubre del 2012
De cap per avall
Els promotors i ideòlegs de la crisi alçaran ara, per a despistar, les banderes nacionals. Tal com diu Félix de Azúa («Después de la caída», El País, 24.102012):
Marcadors:
ideologies,
nacionalisme,
sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada