Ara que ja quasi és un record que sembla fantasiós, una ombra de l'estiu quasi en la tardor, trobe la imatge de trellat de la calima que hem passat. N'hi han més, però el resum que preferixc és este, ara que encara em sembla que estic a estones tombat, a estones dret, llegint amb la llum del ressol.
Demà, de negre sindicalista funcionarial altra volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada