Estem en un d'eixos moments en què haurem de sentir molt els «imbéciles heureux qui sont nés quelque part», que cantava Brassens. En som molts els qui hem naixcut en algun lloc i no veiem que d'això se'n puga traure cap conclusió enriquidora. Que eixe fet mos puga semblar la conclusió d'una idea, d'un sentiment, d'una pàtria, d'un déu, d'una fantasia, doncs, entra dins d'una tendència a la fabulació —i a la confabulació— que tenim en una mesura o altra, encara que sabem que, essencialment, això només és per a usos recreatius. Ara, hi ha qui es recrea torturant bous, gossos, galls i gent que no ha naixcut «quelque part».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada