El company brasiler
Sérgio sabia molt bé què m'enviava quan va triar
Para uma nova história de Sérgio Buarque de Holanda. He tardat quasi tres anys a llegir-lo, perquè encara que el vaig començar només em va arribar, vaig haver d'interrompre la lectura, me se va perdre per les estanteries rebolicades i, finalment, quan he aconseguit un poc de pau i quetud, a més d'una bona iŀluminació, he pogut continuar llegint els articles que componen el llibre. Llavors m'he adonat que havia topat amb un Fuster transoceànic, que es tractava de dos
fotons bessons, diríem. Algunes notes d'acidesa, algunes notes que fuetegen, que fiblen els criteris còmodes, que tallen els cossos doctrinals instituïts i inerts. De tot un poc sobre la història i fins i tot sobre la llengua, el llenguatge de la història. Encara no l'he acabat, però ja he recollit uns quants retalls per a fer-ne idees d'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada