L'advocat de la trama del carro de la compra que els trau sense pagar dels supermercats hauria de fer servir la retòrica exculpatòria que han fet servir els directius de caixes i entitats financeres i els polítics que cobraven en els corresponents consells de les entitats: ells no en sabien res, de tot això de les finances —del pagament en la caixa del supermercat—; ells només donaven curs al que havien decidit els tècnics —la dona que havia de pagar en caixa i que va no tenia diners en la llibreta—; ells han treballat amb tota la bona voluntat —ells han carregat les bosses—... En fi, paguem les flors del pont de Rita Barberà, el seu sou per decidir eixa despesa innecessària, per no apujar l'iva de la tortura pública dels bous, els almorzars de treball de més de 20 euros del president de la Generalitat, els càrrecs àulics que també deuan almorzar de l'aeroport per a papllones de Castelló sense activitat ni avions: però la crisi del sistema públic volen fer-mos creure que la provoquen els qui furten un carro en el supermercat. Almenys a eixos els detenen i els jutgen immediatament. En canvi, els altres, ahí els tens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada