I l'altra víctima havia de ser Baltasar Garzón, el jutge de l'Audiència Nacional que havia gosat mirar les finances del pp. Quan vaig comprovar per on anaven els trets, vaig recordar la impossibilitat que vam tindre, sent diputat, de modificar la llei de finançament dels partits polítics davant el seu tancament a l'hora d'abandonar les irregularitats i sotmetre's a control. D'estes irregularitats, la majoria no delictives, han vixcut centenars de polítics als quals no els arribaven els sous miserables que percebien i l'alta responsabilitat i representació que havien de tindre. Garzón, ¡quina gosadia!, s'havia atrevit a mirar els comptes d'un partit.
Jorge Trías Sagnier, «Cacería judicial», El País,18.01.22012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada