Alguna victòria democràtica un 25 d'abril

Després de la febrada del 25 d'abril valencià, que és únicament una patètica celebració d'impotència que fem els hereus sentimentals i polítics de la batalla del 1707, és a dir, tots els valencians en general; i que és, sobretot, un joc de proclames de llanderola esbombades pels poders fàctics (principalment a càrrec dels dirigents actuals del PP), doncs, convé recordar que hi ha un altre 25 d'abril de més profit i més oportú per a la memòria i la reflexió: el 25 d'abril de 1974 portugués, tan a prop i tan llunt de les nostres percepcions identitàries, polítiques i ètiques. Com dia algú: «Al final, ens queda Portugal!»

---

En parlen Granada de Bolso i Xicórias & Xicorações.