Carril bici a València: quin perill!

Continuant amb les millores bàsiques —i per això mateix inversemblants per a l'alcaldessa del PP actual— de la ciutat on vixc, València, hi ha la regulació de la circulació amb bicicleta.

Cal recordar l'accident del metro del 3 de juliol del 2006, que va provocar 43 morts i que era evitable amb una despesa irrisòria en un sistema de seguretat mínim, però eficaç precisament en aquella ocasió i que no el van instal·lar perquè van preferir deixar la vida dels usuaris en mans de la perícia o la salut d'un empleat. És a dir, tota la responsabilitat per a la baula més dèbil de la cadena. I els diners a altres emoluments o obres de més eixida electoral que la prevenció dels accidents.

Naturalment, els polítics i polítiques del PP que ens governen són «irresponsables», en tots els sentits possibles. I pitjor encara, van muntar un petit circ a les Corts, una comissió d'investigació que va treballar amb una celeritat mai vista a fi de tancar l'expedient abans que es produira l'esdeveniment mediàtic de la visita del papa Ratzinger a València, esdeveniment que no podia ser entelat amb el recompte dels cadàvers que va provocar la «perfecta» i «irresponsable» gestió política del PP.

Així, ara tenim que el carril per on haurien de circular les bicis de València és del tot inservible. He tractat de ser-ne usuari, però té un traçat intermitent, imprevisible i ple d'obstacles quasi tan perillosos com circular per la calçada. Per exemple, a la flamant avinguda del Port, a més dels obstacles habituals (obres o motos aparcades) hi ha la possibilitat ben trobada que algú òbriga sobtadament la porta dels cotxes aparcats i ja tenim la feliç trobada resolta en un bon bac.

Ens dediquem a renegar del govern de Rita Barberá i no està clar què triarem el dia 27 de maig d'enguany. Però no es tracta tant de botar-los, com dien aquells, ni de dir-los adéu, perquè no se n'han d'anar enlloc. Es tracta de de donar-mos una oportunitat electoral i racional de millorar.