I, dic, jo, quin tall de bromes fàcils i tristes es poden fer a partir d'un espanyol oliós que sembla disposat a carregar-se —només en termes lingüístics, supose— els protocols, Kioto i la resta del «món lliure», com es dia quan un Kennedy parlava d'eixes coses.
Per cert, Pasqua de cinema: 300, Because I said so, Paris, je t'aime, Syriana i The good shepherd. Les bones, les dos últimes, que tenen plantejament, punt de vista, narració, evolució, tensió... Ben discutibles i d'indústria nord-americana, però amb intenció narrativa i reflexiva. La resta, bastant prescindibles, principalment la de Diane Keaton (Because...), que no s'aguanta ni un quart d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada