Què va escriure... Antonio Muñoz Molina?

Una vexació suplementària s'afig al suplici de les víctimes: la d'enterbolir la seua innocència suggerint una part inconfessada de culpa, tacant la seua desgràcia amb una ombra vaga de responsabilitat. És la sospita antiga que cau automàticament sobre el detingut o el desaparegut en la nit abismal de les dictadures, sobre l'executat tan fredament com es degolla un animal: «Deu haver fet alguna cosa». (Antonio Muñoz Molina, «La cara de la víctima», El juicio del caso Marey, El País, 17.06.1998)