Nacionalisme banal: «Londres lee en castellano» (El País, 17.04.2007). La periodista Lourdes Gómez diu que «España» és el país invitat en la gran cita de la indústria editorial mundial en el Regne Unit. De passada esmenta Bernardo Atxaga, però res més, cap més referència a cap llengua que no siga l'anglés i l'espanyol:
Carlos Miranda, ambaixador espanyol a Londres, va celebrar ahir l'estreta cooperació entre dos països —Regne Unit i Espanya— líders culturals en les llengües respectives.
Quina meravella!, són líders sense haver de preocupar-se del gaèlic, del català, del basc, del gal·lés i de tota eixa filera de llengües amb països propis, però amb estats aliens, alienants.
Per sort, vas al web que recomanen (www.newspanish.com) i sí que n'apareix un en català: Orientalisme de Jordi À. Carbonell. I llavors, Londres en qué lee, Lourdes? Doncs, sí, haver d'estar fussant per a trobar-se u mateix i reconéixer-se també en la no-espanyolitat no és banal i no és nacionalisme: és un dret. És a dir, també és la nostra opció. Nacional?
Blogged with Flock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada