Privilegis nacionalistes

Escriu el president de les Corts, Julio de España Moya, en El País d'ahir (ds. 11.02.2006) que no està d'acord amb algunes coses del nou estatut valencià:

«[L]a regulació del règim lingüístic, que privilegia clarament el valencià en una comunitat territorialment i socialment bilingüe, entre altres.»

Llegit això, aquells que consideren que la generalització de l'expressió «idioma valencià» en el nou estatut establix una nova llengua deuen pensar que, damunt, eixe «idioma» està privilegiat, no?

En canvi, la realitat és que ni l'expressió «idioma valencià» establix res de nou, ni els suposats privilegis per als catalanoparlants existixen més enllà de la fabulació que vol vendre el president de les Corts, per a qui és excessiva qualsevol exigència lingüística diferent del deure constitucional de «conéixer» l'espanyol. Pel que diu, deu pensar que «ser espanyol» és realment aquella uniformitat de destí que predicaven els nacionales.

Com va afirmar José Antonio Primo de Rivera contra els nacionalismes —...altres que l'espanyol—, tenint en compte la poca serietat de les paraules de Julio de España podem afirmar que ni tan sols passaria l'adreçador de l'espanyolitat, si no fóra pel seu primer cognom tan precís.

---

Nota d'última hora: Com a resulta d'alguna política lingüística secreta duta a terme en els caus de la marginalitat extraparlamentària, una empresa d'Onil comercialitza una nina que parla en català, segons informa Vilaweb. Els ninots de falla no estan sols!