Ha mort Francesc Ferrer i Gironès, que deixa una gran faena feta. De segur que ha començat un nou i estrany viatge a un cel on no serà perseguit per haver volgut ser un catalanoparlant lliure.
«Existeix una relació directa entre la política i la llengua catalana. S'ha demostrat que el tracte que rebem lingüísticament els catalans sempre depèn de les nostres exigències polítiques. Encara que la "normalització" total i absoluta de la llengua catalana està condicionada al que ens deixin fer des de l'Estat central, és indiscutible que nosaltres hem de fornir la força i l'empenta des de la reivindicació constant i des de la "normalització" efectiva en el camp intern que depèn exclusivament dels catalans. Res no se'ns donarà gratuïtament. [...] Hem avançat un pas, però encara ens cal molta lluita fins a arribar a la plenitud lingüística. I això, malgrat tot, depèn de nosaltres.» (Francesc Ferrer i Gironès, fragment de la «Introducció» a La persecució política de la llengua catalana)
Hui sí, en versió original: «Les collectivités ne pensent point» (Simone Weil).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada