dimecres, 15 de febrer del 2006
La persecució espanyola equívoca
Dilluns passat Mònica Terribas (La Nit al Dia - TV3) entrevistà Mariano Rajoy. El dirigent del Partit Popular va fer classe sobre el que entenen que és la política: scripta manent, politica volant. És a dir, que no et puguen interpretar mai correctament. De fet, va estar negant tot el que el sendemà va afirmar davant una audiència més favorable que no l'escrutini públic democràtic de la TV3. En un gran exercici periodístic, Mònica Terribas no se'n va estar de mostrar dimarts la impostura de Rajoy... Good night and good luck.
Ara diuen els dirigents del PP sense vergonya ni sentit del ridícul que l'espanyol està perseguit a Catalunya. Com a mostra, Rajoy va exposar un exemple dos o tres vegades en l'entrevista amb Mònica Terribas —es veu que no en sabia més —: ell podria obrir una botiga retolada en qualsevol llengua a Suècia o a Extremadura i ningún li imposaria cap mena de restricció o sanció. Amb això pretenia atacar l'obligatorietat de retolar en català a Catalunya. Naturalment, no va esmentar el fet que l'espanyol és la llengua que els ciutadans espanyols tenen el «deure de conéixer» (art. 3 CE) —i això que va proclamar que era contrari a la regulació i partidari de la llibertat, vella fal·làcia feudalitzant—, que l'etiquetatge de tots els productes ha de ser en espanyol a tot l'estat, que l'administració d'Extremadura només t'atén en espanyol, etc. Per cert, a Catalunya els hispanoparlants espanyols tenen tots els drets, fins i tot el d'aprendre català!
No fa massa dies un lector d'El País sospitava alguna cosa lletja del fet que cap diputat intervinguera mai en espanyol en el Parlament català —ni els del PP ho fan—. En canvi, no va fer cap observació sobre el fet que al Congrés dels Diputats estatal està prohibit expressar-se en cap altra llengua que no siga l'espanyol. Deu ser que Suïssa, el Parlament europeu, Bèlgica, Canadà i tants altres països encara estan en les beceroles de la democràcia i el respecte a les llengües i les cultures.
Busque una cita d'algú per cloure tant de destrellat: «S'esdevé que l'error s'equivoca» (Georges Duhamel).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada