Dia jo dissabte passat que un estatut per a no-ningú, cosa que seria una bona qualitat si fóra un estatut per a tots (hauria d'haver escrit tothom, segons devoció de Josep Murgades, Llengua i discriminació), però en realitat és un estatut que patirem tots, com l'anterior, sense que el nou haja estat fet pensant en millorar la societat valenciana, sinó pensant només en els resultats de les corporacions més o menys teocràtiques —com li he comentat a la Berta anteriorment— que ens alicaten i burocratitzen la societat.
Evitem, però, la mania d'autodestruir-mos, com inevitablement ja han fet uns quants herois desaprofitats del nostre temps en assabentar-se d'això de l'«idioma valencià». El terme no és cap novetat, apareixia en l'anterior estatut i, fins i tot, en lectura intel·ligent de Gabriel Bibiloni, dóna molt de joc —tot i que també és una nova oportunitat per als legal·listes cal·ligràfics.
Continuant amb les burocràcies, ja tenim l'escàner Xerox Workcentre 24 connectat al Servei de Publicacions. Si compte els disgusts i la insistència que ha costat, no sé si me n'he d'alegrar molt. Però sí, vaja, una mica. I la conclusió que més d'u deu haver tret és que sóc un pèl —diguem-ne— «inconformista», eufemisme substituïble per moltes altres connotacions i «penjaments», que dia Coromines. Els informàtics m'han insinuat que em canviaran l'ordinador —el meu és el més vell del servei—, però no m'han dit encara si em permetran navegar amb Mozilla o em condemnaran sumàriament a l'Internet Explorer. Ja ploro per les pestanyes i les extensions del Firefox.
I pel que fa a les caricatures de Mahoma, no repetiré el que digué Voltaire sobre la llibertat d'expressió, però si que citaré André Gide: «La crueltat és el primer dels atributs de Déu».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada