Hui juga el Barça —altra volta contra el Saragossa—, així que tinc faena al coll abans que comence el partit.
Un fet positiu de la setmana —que també en trobem de tant en tant al nostre país— ha estat l'èxit del cinema en valencià a Alacant, segons informa E. Moltó en El País (dv. 24.02.2006). La mateixa iniciativa es fa a València, però no sé si té el mateix nivell d'èxit segons la percepció dels periodistes.
En eixe mateix sentit, i com a fet positiu més anecdòtic, en la pel·lícula Capote (o Truman Capote, com es diu per ací), que he vist en versió espanyola, hi ha un moment d'un estiueig per algun lloc de Catalunya en què han respectat un «adéu!» de comiat que feia Truman Capote. Hem bavejat, podríem dir si exageràvem un poquet.
Com a pel·lícula no m'ha dit massa res Capote; per contra, vaig trobar molt més interessants, tot i que no n'hi van assoltar cap en català, Crash o Caché, molt diferents, però inquietants i amb ingredients suficients per a la reflexió en les dos.
I per comentar la foto del carrer del Marqués del Túria (València), una citació: «És propi de la natura de l'evidència que passe desapercebuda» (Jean Paulhan); i, així, per què he fet la foto del garatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada