Estic molt satisfet. Per fi El País i jo coincidim en el rebuig a un cert nacionalisme. Amb un matís: jo el rebujaria encara que fóra el que suposadament em correspondria; El País no ho fa. I com diuen al meu poble en ocasions com esta: «Li diu el mort al degollat».
La notícia és que Jordi Pujol no tan sols era nacionalista, sinó que utilitzava de manera partidista els mitjans públics. Pitjor encara: «Sobre els continguts nacionalistes [...] que un dels personatges infantils més populars de TV3 anomenat Petri divulgue missatges relatius a Catalunya, a l'amor al país i a la necessitat de parlar català»...
Això és titllat pel diari d'«ideari nacionalista». No diré pas que no ho puga ser. De fet els nazis foren uns abanderats de la lluita contra el tabaquisme. Ergo: hi ha algú fent el nazi per can Zapatero? Estic esperant ara un estudi que desemmascare el nacionalisme de les cròniques esportives, de les receptes de cuina aragonesa o del fet que no permeten les cartes en català dels lectors en l'edició del País Valencià i, per tant, les traduïxen a l'espanyol per a publicar-les. A ells, tot això els deu semblar un cert nacionalisme.
Una vegada més el nacionalisme propi els és com l'aire per a respirar o com l'aigua per als peixos. Acabarem amb La Bruyère agafant-lo per les fulles: «Tot és temptació per a qui la tem».
Sabe, a fotografia lembrou-me muito o Centro de São Paulo...
ResponEliminaLes darreres atzagaiades d'El País contra els altres nacionalismes que no són el seu han coincidit amb la supressió del quadern específic de "Cataluña" que fins ara publicaven ells per ací dalt. Sembla que ja s'ha acabat el bon rotllo i el tarannà i tot plegat. Cal no oblidar que al congrés del PSOE que va escollir Zapatero el Sr. Bono va quedar a mitja dotzena de vots de ZP. Ara, doncs, ZP i els seus han fet números (1/2 PSOE + PP és molta gent de la mateixa corda), com també els han fet els mitjans afins (els no afins ja van fer aquests números arran de la majoria absoluta del 2000), i han vist que no els compensa donar peixet a catalans i bascos, que no els surt a compte electoralment. I s'ha acabat el bròquil.
ResponEliminaEstimat Príncipe, espere que l'alcaldessa Rita Barberá no s'assabente de la semblança, perquè encara esbombaria que copien el model urbanístic valencià pel món sideral.
ResponEliminaD'altra banda, estimat Vigilant, pensava jo que això s'havia produït pel canvi de maquetació del diari en introduir una secció nova relacionada amb el correu dels lectors d'Internet (perquè al País Valencià ha passat el mateix amb el quadern de la «Comunidad Valenciana»). Posats a interpretar-ho d'una altra manera, podem dir que ens volen integrar en la seua Espanya, planots i amistosos com són... Al capdavall, no esperava que el diari El País fóra una eina per a suplir el que no fem els valencians —i que els catalans teniu una mica més avançat— quant a mitjans de comunicació. Els comptes que traus, d'altra banda, són sinistres i espere que estigues molt desencertat esta volta.