Ha arribat finalment alguna iniciativa positiva al País Valencià. El valencià no és objecte de mercadeig, no fa mercat, sinó que ha entrat en l'òrbita de les ONG i del voluntariat militant... La Federació Escola Valenciana (en companyia d'altres) ha llançat el Voluntariat pel Valencià, perquè ja només ens queda la voluntat. Fins ara, potser perquè no en sabíem més; ara, voluntarisme; resultat: desemparança i omnipotència apreses —respectivament.
Regalem-ho, doncs, ja que no ens ho compra ningú, i ho dic jo que he traduït debades la carta d'algun restaurant (bé, supose que quan hi torne em convidaran a algun aperitiu). Aixina ho ha entés el Consell, que per fi ha signat un conveni amb l'administració general de l'estat per a promocionar el valencià. Esperem que els diputats valencians participen en la promoció.
Contràriament, pronostique que estem per fi a punt de comercialitzar el producte. Dins de poc, cobrarem per parlar en valencià com qualsevol funcionari valencià —quasevol d'eixe 2% que ho tenen com a requisit lingüístic—, i potser, de fet, cobrarem per paraula, tot i que potser ens haurem de fer autònoms...
Fitxes relacionades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada