Tornada de Sant Jordi, torna-li...

Takse i jo vam estar passejant per Barcelona el dia de Sant Jordi. Com una figa en un cofí¹ t'hi trobaves per allà, així que amb tanta relació humana com establies, vam aconseguir redimir els nostres sentiments catalans malmesos arran de la persecució lingüística organitzada a les valencianes terres.

Tanmateix, després del bany d'un certa anormalitat menys accentuada, hem tornat a can Realitat. Un xic de la Vall, Francesc B. G., és insultat en els «nostres» drets democràtics a la comissaria de Gandia, Marín tornarà a perdonar-los la paraula als diputats catalans a Madrid... I ara cal que aparega la veu en off de Pujol: «Qui s'han cregut que som?!», com fan els de l'APM. Em comenta un company que la Junta de Govern de l'AVL ha remés un escrit de suport al xic de Xàtiva detingut per parlar en el català d'allà mateix. Potser els acadèmics haurien de recórrer en romeria les comissaries del país: descrobririen un món decrèpit cuejant a la voreta de la nostra democràcia.

Mentrestant, per cobrir l'expedient, ha aparegut la traducció al català de l'exposició que es fa a l'entrada de les Corts valencianes, que tot i això encara és «Reflejo de un pueblo», però gràcies per la magnanimitat, president Julio de España —i no és cap malnom. És a dir, a la segona setmana, quan la se(t)mana cultural ja ha acabat, podem ser bilingües. Es veu que som massa impacients i ho volem tot al mateix moment, com si hi tinguérem dret, com si no ens haguérem acostumat encara a ser ciutadans de segona al cap de tants anys.

I, per acabar, a pesar dels qui es pensen que la professió de tècnic lingüístic no té ni suc ni bruc, cal constatar la importància de la qüestió lingüística en la societat. El govern espanyol ha preferit contrariar l'església catòlica legalitzant el matrimoni dels homosexuals abans que permetre i regular la lliure expressió en les llengües oficials de l'estat als representants polítics del Congrés «espanyol». Potser són massa coses en esta tongada, potser les essències estan en la llengua, potser després de la llengua vindria l'«alliberament»...

1. Com sardina en bóta, volia dir; m'informe sobre les figues en el cofí, i l'expressió vol dir tot el contrari del que pretenia, ja que les figues les posaven ben estovades i a gust perquè arribaren en bones condiciones. N'hi ha més encara, una variació de «entre biga i biga, revoltó»: «entre peçó i peçó, figa»; és a dir, en el cofí, entre dos figues amb el peçó amunt, una figa al revés.