M'he assabentat que va ser el mateix dia 25 d'abril, Dia de les Corts Valencianes, dia en què commemorem la derrota d'Almansa, la pèrdua dels Furs, i eixe etcètera tan carregós... Doncs, això, de matinada van trucar a les portes de les Corts els qui portaven els cartells bilingües de l'exposició «Reflejo de un pueblo» —bilingüe espanyol/català, precise—. Es veu que eixe dia la cosa era massa escandalosa, després que algun diputat d'Esquerra Unida retraguera quin era l'ús real de les «senyes d'identitat» que fan els dirigents del Partit Popular.
Cal assenyalar, per contra, que les Corts funcionen en valencià més o menys normalment gràcies a la tasca normal dels seus funcionaris i a pesar d'algun descuit puntual —com el cas del programari dels ordinadors—. Evidentment hi roman la part malaltissa de la «militància» encara necessària, però també hi ha una certa inèrcia que du cap a la normalitat. Tot i això, encara cal recordar-los al lletrat major o a algun cap administratiu que tal cosa o tal altra cosa no s'ha fet en català, com és el cas del web de les Corts. Estic esperant, per cert, la resposta de la Mesa sobre la meua queixa respecte d'això.
Així, des de fa unes setmanes, els menús que proporciona l'empresa basca Auzo Lagun estan exposats en els dos idiomes oficials a l'entrada del bar de les Corts. Un deu per a eixa empresa, i si algú de les Corts hi ha tingut res a vore —tot i que em sorprendria—, caldrà felicitar-lo per complir amb els mínims que demana la nostra societat. Potser algun dia resultarà estrany felicitar polítics i funcionaris per complir la legislació lingüística.
Finalment, Acció Cultural del País Valencià fa la tradicional passetjada devota pel centre de València. No hi vaig, perquè la meua reivindicació és menys espectacular, més quotidiana. Tanmateix, mirant-la des de lluny, fa bonic quan les senyeres són les teues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada