La democràcia de les formes

El tarannà famós de Rodríguez Zapatero, el president del Govern espanyol, es concreta, per exemple, en el «Código de Buen Gobierno de los miembros del Gobierno y de los altos cargos de la Administración General del Estado». Talment com un llibre d'estil dels diaris, que són un mínim professionalment exigible, doncs, el Govern de les Espanyes se n'aplica un. Si damunt resulta exemplar, haurem de concloure que la democràcia espanyola ja són també les formes, vullc dir les bones formes, i no com ens havien acostumat fins fa poc més d'un any a només contemplar formes ben lletges.

Naturalement, al País Valencià encara esperem i esperarem, vistes les formes d'uns i altres. Per exemple, mentres al País Basc Aralar (2,3%) té una diputada, ací tenim una barrera del 5% per a tot el país, encara que les circumscripcions són provincials. Però el tarannà democràtic dels nostres polítics electes no arriba a vore-hi cap forma grotesca.

Tan grotesca com la subvenció a les publicacions amb un mínim d'un 50 % percent de valencià que oferixen els senyors i senyores¹ de l'AVL: arribem a l'esquizoglòssia, que si semblava còmica en boca de Gabriel Bibiloni , amb una mica de reflexió se'ns fa una forma estrambòtica de promoure la llengua.

---

1. Hi apliquem el Código de Buen Gobierno que diu que el tractament per als membres del govern i dels alts càrrecs és senyor/ra seguit del càrrec.

Fitxes relacionades:

• esquizoglòssia
  
• tractaments