La paraula aulor, variant d'olor —i segurament pronunciem les dos com la primera— no apareix encara en els diccionaris, però és la forma oral general des d'antic i, a més, ara ja té representació en això que hem entronitzat com a «llengua literària» —de l'estil i registre que siga—, volen dir que l'escriuen persones que tenen escola. Per tant, a més que aparega en Lo diccionari lleidatà, espere que els diccionaris generals i els escrits amb voluntat d'acostar-se al llenguatge planer facen ús d'esta possibilitat quotidiana. Ara falta l'onomatopeia per a aulorar.
Bernat Fenollar,1492, escriu aulor.
ResponElimina