dimecres, 31 de maig de 2017

Escòries lingüístiques

Els tècnics lingüístics aficionats a fer i revisar la normativa no haurien de deixar arrere els llibres de sociolingüística, de llengua i de lingüística. No sóc jo qui els convencerà de res que no vullguen sentir, està clar, però descobrint o repassant Moreno Cabrera, Lluís-Vicent Aracil, Josep-Lluís Ninyoles, Steven Pinker, Noam Chomsky, Guillem Calaforra, Abelard Saragossà (i molts més) podran evitar confondre la ciència amb la religió o els raonaments amb els dogmes.

Encara que semble un debat tronat (n'hi ha que no recorden allò de la intervenció d'Stalin en lingüística), he hagut d'argüir hui encara que Pompeu Fabra va fer ciència i va fer normativa, dos aspectes diferents amb què mirar un mateix objecte. I que són aspectes que tenen requisits i objectius diferents. Per això podem dir que Fabra no va depurar la llengua: Fabra va fer propostes normatives.

Les llengües no es «depuren» més que metafòricament. La «puresa» aplicada a qüestions humanes (com és la llengua) no té cap fonament científic. Les llengües no són pures ni impures, són part de la nostra condició humana i es regulen per mitjans socials i per les normes que mos imposem socialment. En fi, a mi ja em va bé la tasca d'estudiar la llengua, fer propostes normatives i treballar contra la discriminació lingüística. Trobe que a Pompeu Fabra també li semblaria bé.