dilluns, 29 de maig de 2017

Cirers i ammel·leres

Pels voltant de Benissili, a la Vall de Gallinera, al maig pots sentir molts pardalets cantant. Deuen ser menudets, perquè només els podia sentir, quasi que no els veia ni tan sols volant. El company Víctor, després de fer un tomb amb bicicleta per les muntanyes i més amunt, mos obsequia amb la petita història dels cirers i amb dos duplicacions: els cirers que donen dos varietats de cirera, primerenca i tardana, i les «ammeŀleres», que no les vaig vore, però que que tenen una presència contundent en la pronúncia.

2 comentaris:

Víctor ha dit...

M'agrada el que el pare de R. Feynmann va ensenyar al seu fill sobre els ocells.

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Sí, és una anècdota interessant, perquè li ensenyà nocions de ciència amb noms (inventats) de coses (ocells). En el fons, li ensenyà el valor dels noms i el valor d'aprofundir en tots els noms que fan la cosa, sense quedar-se en els prejudicis amb què denominem (etiquetem). El coneiximent es conforma amb els noms i, sense els noms, els humans som una altra cosa, ¿oi? Supose que els humans hem creat els noms perquè som aixina. «Man Gave Names to All the Animals», que cantava Bob Dylan.