Pel que fa a coses d'edició i d'accessibilitat, el tresor de què parlàvem ahir té un format verdaderament poc apte, i sort que és de tapa blaneta. Pesa un quintar i té una lletra de cos més pròpia d'una retallada insolidària que d'una edició per a lectors amb ulls que s'hi vegen. A més, té una ordenació temàtica que en la introducció algú pretén que és millor que l'alfabètica. Jo diria, per contra, que tractant-se d'un llibre de consulta sobre lèxic, l'ordenació alfabètica és imbatible si vols confirmar la presència o l'absència de qualsevol paraula.
Parlant d'absències, el tresor localitza la insínia però no l'ansigne o insigne (veg. fitxa) que encara podíem sentir a la Vall fa no tants anys (no el documenta tampoc Joan Giner en El valencià de la Valldigna), a pesar que Encarna Sant-Celoni li va donar aire en Al cor, la quimereta (pàg. 20). Un ansigne més de grandària en algunes lletres del tresor haguera enriquit el maneig del llibre, que l'haurem de manejar. Espere que en facen versió web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada