dimarts, 2 d’octubre de 2012

La pesta de la crisi

Gat gens tòfol
Extra de whisky i pernil a 190 euros el quilo en els viatges de Rajoy en avió. Alejo Vidal Quadras, que cobrarà una pensió de més de cinc mil euros mensuals per haver segut eurodiputat, diu que les pensions mínimes (570 euros) són un excés. Els policies tenen l'obligació de dur el seu número d'identificació en la roba de faena, però se'l tapen amb les armilles de protecció i no te'l donen quan els ho demanes. L'Església Catòlica no paga imposts i, a més, rebrà més subvenció estatal l'any que ve. La sanitat i l'educació baixen, tot i que pugen la sanitat privada i les subvencions als coŀleges privats. Els diputats valencians reben un iPhone en prendre possessió de l'escó i 3.530 euros anuals si viuen a menys de deu quilòmetres del palau de les Corts. Diu el diccionari que el pestiu rebé eixe nom arran d'una «alteració de pestriu per influx de pesta, perquè es desaconsellava de menjar-ne en cas de pesta». Una pesta afecta també càrrec públic. I partit i polític. I estem arribant a pensar que la pesta són ells.

2 comentaris:

dospoals ha dit...

Tu calla, funcionari!

Tècnic lingüístic ha dit...

Xe, no hi digues aixina, ¡que ma mare es pensa que sóc pianista en un prostíbul!