dijous, 13 de setembre de 2012

L'estendard de l'estàndard



Uns missatges em Mgjorn em recorden que, a pesar del que encara i sempre semblen proposar alguns, la llengua és molt més que això que denominem «llengua estàndard». Per tant, fora del context en què eixa varietat és útil, procure ser poc estandardista. Perquè la «llengua estàndard» no remet a un tipus de llengua, sinó a una simplificació funcional de la llengua per a uns usos comunicatius d'abast general. Quan aprenem això de l'estàndard —en la majoria de les llengües que aprenem en els centres educatius— aprenem el context on eixa varietat és útil i sabem distingir on cal fer-la servir i on cal fer servir la resta de la llengua que hem aprés en altres contexts. Malauradament, la discriminació lingüística que patim els valencians mos ha impedit i mos pretén limitar encara molts contexts per al valencià. Però la solució no és convertir la llengua en un simple «estàndard» —ni tan sols en un estendard—, sinó aconseguir la disponibilitat de tots els contexts on els parlants puguen fer ús dels registres i variants de la llengua. La llàstima és que això és més complicat, és política, i ací, fins ara, votem el que votem.
Publica un comentari a l'entrada