dimecres, 12 de setembre de 2012

La iŀlusió i la pandocada

Aromes

Encara estic desvanit per la carta de fa uns dies de Mònica Terribas com a consellera delegada i editora del diari Ara.cat. Recorde que li vaig escriure fa temps sobre «El revés del doblatge», revés que empitjorava si tenim en compte les suposades possibilitats malbaratades de la tdt. Segurament no li va arribar la meua petició i per això no em va contestar. Ara m'escriu per a animar-me: «Tant de bo el que us expliquem cada dia us ajudi a encarar amb més força i iŀlusió els reptes que tots tenim». Ho veig difícil, sobretot mirant-ho des del País Valencià... Bé, des de la ciutat de València, en este meliquet del país on mos costa sal i pessiguet alçar la «costra» —que dia aquell— i trobar el l'espai i les persones que puguen «aportar raons i coneixement, realitat i visió de futur» a la vida social i política.

Ah, això de la «costra» cada dia és més literal, perquè o és que el personal amb gos ha perdut el poc civisme que tenia, o és que les bosses són molt cares, o és que la neteja municipal fluixeja: les aromes que desprenen alguns carrers del centre antic de València s'acosten molt al que devia ser el seu caràcter medieval. Per no parlar de les pandocades refregades pels gomàtics. Supose que al pont de les flors de Rita Barberá Nolla les aromes són diferents, ja que l'alcaldessa hi malbarata bones morterades dels pressuposts públics. En fi, a algú li deu semblar molt bé, ja que li voten. «Raons i coneixement, realitat i visió de futur»... Ai.
Publica un comentari a l'entrada