dilluns, 20 de febrer de 2012

Molta burrera

Burrera urbana

Em comentà un company de la Generalitat que va pensar en mi fa poc quan va enviar a traduir un programa que estaven preparant en la conselleria. Pensà en mi a causa de les suposades pors i prevencions que tenia la seua cap ―catalana― davant ĺa possibilitat que la versió «valenciana» continguera alguna paraula d'eixes que estan «prohibides» en la Generalitat valenciana. M'agradaria aclarir que, en realitat, no hi ha cap paraula prohibida, sinó que la desídia i el sotmetiment convertix alguns funcionaris en criats atents a les ordres i els desitjos polítics o ideològics d'alguns càrrecs públics. Això arriba a afectar tant la percepció de la realitat que convertix en fets el que únicament són pressentiments.

És clar, hi ha «ordres verbals», amenaces, males cares, assetjament i pressions professionals i variants de tot això, si vols, i desemboquen sovint en una autocensura provocada per la precarietat laboral, la desídia i la poca cultura professional i sindical. El resum que li vaig fer al company: «n'hi ha molta burrera», que és una generalització i, per tant, desencertada, però aclaridora i festivament inteŀligible. Em sap mal haver segut tan simple en la conclusió, però és que n'hi han que no volen ―o no saben― filar més prim... Els «grisos» han tornat als carrers de València de la mà de Paula Sánchez de León. El juny passat no entenien el valencià, ara perseguixen els estudiants d'institut amb pilotes de goma.