Ròssec abans de l'estiu

He passat dos setmanes intenses, amb un nivell d'estrés superior a les meues previsions, així que ara tinc documentació a la cartera que comença a fer-me nosa, perquè és un ròssec que hi ocupa un poquet massa.

Per exemple, pretenia dir-li alguna gràcia a Fernando Savater a partir de dos articles seus, «Contra los diptongos» (El País, 12.04.2008) i «Regreso al futuro» (El País, 28.05.2008), que farien riure amb unes cosconelles i que, altrament, deixen la impressió que hi ha «intel·lectuals» de pensament lingüísticament selectiu i tendenciosos, o puga ser que pretenguen confirmar allò que les repeticions fal·laces aconseguixen passar per veritats de llanderola. Dos exemples de la insistència ideològica:

És cert que la Constitució reconeix una protecció especial per a les altres llengües oficials en eixes autonomies [es referix a Catalunya i el País Basc], però eixe article fou redactat quan els seus parlants tenien retallats els seus drets i és un ús pervers utilitzar-lo ara —una vegada corregit l'abús anterior— per a privar al seu torn de drets els que es comuniquen en castellà. Potser, per tant, convinga un aclariment constitucional respecte d'això [...].

---

Que hi ha cada vegada més dificultats per a cursar estudis en castellà en algunes autonomies [...] en cap cas pot simplement negar-se i atribuir-les a neurosis del PP, com fan els pocavergonyes, algun senador del PSOE...

Bé, ni s'ha volgut enterar dels reiterats «aclariments» constitucionals sobre això que sortosament han fet ja els tribunals, ni entén que les dificultats d'uns per a tindre privilegis d'ignorància són la contrapartida asimètrica de la discriminació quotidiana dels ciutadans catalanoparlants a Catalunya, ¡ei!, i al País Valencià, a les Illes Balears, a l'Aragó o a Múrcia, per no esmentar la Catalunya del Nord o l'Alguer. I per no esmentar un parlament situat a Madrid on no es pot fer ús de les especialment protegides llengües, mentres alguns altres parlaments de l'estat dels llocs que ell esmenta sí que funcionen amb un règim lingüístic respectuós, democràtic i de no-discriminació per motiu de llengua —tal com establix l'article 14 de la Constitució—, i, curiosament, sense requisit d'ús lingüístic per als diputats.

Més que un retorn al futur, Fernando Savater pretén un simple retorn al passat, i això és el que esperem que siga impossible.

D'altra banda, en El País del 16.08.2008 hi havia una carta d'una lectora que proclamava que era «la persecució del castellà en algunes regions espanyoles és un fet». Com que en el mateix diari podem llegir en un titular: «Les idees masclistes persistixen entre adolescents i joves al voltant dels vint anys», podem concloure que «el fet» denunciat per la lectora anterior és més aviat una «idea» del mateix nivell, sense més suport en la realitat que el desig de mantindre privilegis, per motius sexuals o per motius lingüístics. Tret que «la persecució del castellà» es referixca a un castellà que va perseguint algú altre i per això el titllen de nazi, com es queixa la lectora: «en Mallorca le pueden llamar a uno nazi por hablar en español». Això deu dependre del que digues, supose, tant en espanyol com en català o en alemany, també de les ganes d'insultar del qui ho diu; fins i tot, i lamentablement, hi ha qui encara s'ho agafaria com un elogi.

Fa la impressió que hi ha més persones que coneixen tant Maquiavel —citat per Savater: «governar és fer creure»— com Léon Degrelle, retratat per Octavi Martí en «El fascista perfecto» (El País, 20.04.2008) parlant de la novel·la Les Bienveillantes de Jonathan Littell. Per tant, pot ser que patixquen amb Max Aue:

Per això que aquest últim, quan la tossuda realitat es nega a casar amb la imatge que algú vol donar d'ella, té tants retorçons i vòmits, lògics en un cos maltractat pel seu cap.

En realitat tot això té relació amb una cosa que hauria d'arrelar més profundament: el respecte als ciutadans i al sistema democràtic mateix. Per això, si s'aclariren els aspectes assenyalats per diversos articles apareguts en El País, la resta cauria per son pes. Per exemple, podem començar, en l'àmbit de la regulació lingüística, per «Una política lingüística d'estat» (El País, 16.05.2008), però podríem continuar, directament en l'àmbit del servei democràtic, amb «Allò que s'amaga als ciutadans» (Rosario G. Gómez, El País, 03.05.2008), «La llei de la transparència» (Soledad Gallego-Díaz, El País, 04.05.2008), «Que es sàpia qui mou els fils» (Andreu Missé, El País, 06.05.2008) o «Transparència informativa i democràcia» (Juan Luis Manfredi, El País, 04.05.2008).

Arribat a este punt, em quede una mica descansat, em queden unes quantes evidències de persecució —i no les gallindaines de Savater— com ara papers que tinc davant: un rebut (¡un altre!) de l'Ajuntament de València només en castellà, un altre rebut (¡i en són uns quants ja!) de l'Ajuntament de Carcaixent només en castellà, unes instruccions d'examen de l'EOI de València només en castellà... I coses que he hagut de vore —malauradament—: la retolació del tanatori municipal de València només en espanyol, segons gestió de Rita Barberá Nolla (pp). Ni tan sols moriré tranquil, ho veig vindre, i hauré de fer una queixa abans que les cendres me se refreden.

Finalment, doblet al futbet amb un gol de penal i tot, i dinar de celebració a L'Hamadríada, que no va ser res d'especial —fluixejava, segons el meu gust—, però l'ambient ho compensava. En eixir d'allí, l'estiu i la pols del riu.