La recompensa del mèrit públic

A pesar del que puga semblar, els sous públics es poden preveure, mesurar, quantificar i justificar de manera objectiva. I s'hi poden afegir recompenses per la bona gestió. Els millors, contra el que diu la retòrica capitalista en què vivim immersos, no són els qui més cobren, sinó els qui gestionen millor. I la recompensa del mèrit ha de ser posterior a la gestió i no com fins ara, en què el demèrit dels dèficits, la desocupació i les retallades de l'estat social i de dret han generat sous i dietes elitistes. Feudals.

El govern valencià està a punt de posar-se realment en marxa. Espere que estes vacances hagen servit per a aprovisionar-se de criteris objectius, valorables i revisables. Si fóra possible, podríem no haver de lamentar que l'alcalde València no sàpia justificar amb dades i referències exactes el seu sou més enllà d'un «sembla» o del fet que l'haguera decidit Rita Barberá. El canvi es suposa que consistix precisament a millorar i no a fantasiejar ara cap a l'esquerra. Cal evitar que continuem amb el descontrol dels sous públics i la mala política de les impressions, la irresponsabilitat i la demagògia.