dilluns, 1 d’agost del 2022

La suor de quan t'hi fixes

Estos apunts apareixen amb un bon grapat d'errors de picatge, que també són errors sintàctics, i també de redacció. A cal sabater, ja ho sabem, sabates de paper. Per sort, a voltes ve per darrere Takse i em pega un toc. Però tampoc en té cap obligació ni ha de tindre cap devoció per fer això. Va com va. Aixina que la faena de sapa vaig fent-la a poc a poc, quan em pose un poc nostàlgic o quan em pense que he d'ordenar les coses, pel que puga passar... —sense dramatismes, és una manera tòpica de dir-ho, una gracieta.

Un agreujant a la poca netedat habitual és la calor que està fent este estiu. Diuen que és semblant al del 2003, però no tinc jo cap record d'una càrrega tan constant de calor i humitat a València ciutat. ¡En la vida!, diria, encara que sé que els records són molt fantasiosos. Hauria de mirar els apunts en els blocs de paper d'aquella època, però suposa que encara no s'estilava estar tan convençuts que ja tenim el desastre climàtic damunt, mos devíem pensar que encara ho podíem resoldre.

Amb l'agost es nota que ha començat eixe ritme calmós i relaxat de les vacances. I la calor encara ho fa tot més tou i xop. Les relacions laborals adquirixen distància i mantenen la frescor, per ara, fins que ordenen tallar l'aixeta del termòstat —aleshores supose que vindré amb pantalons curts, un poc com quan treballava al locutori de la platja. Ací també tinc un ventilador, per a que córrega l'aire. Però l'aire no s'emporta les errades, això només ho fan les gotetes de suor de quan t'hi fixes un poc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada