dijous, 19 de novembre del 2026

La morta i qui la vetla

Tenim una sensació tant de déjà-vu com de torna-li la trompa al xic... Ja casi ni ho comentem. Arribarà el dia que s'acabarà d'usar el valencià, simplement perquè ja no estarem per a fer-lo sentir, perquè hi ha qui si no sent algú més parlant en valencià, sembla que li se'n va del cap el patriotisme constitucional lingüístic, per usar un terme pompós.

Coincidix que entra un xicon amb molta familiaritat al forn al mateix temps que mos saluda la fornera en castellà... El xic es pensava que anava per a ell, respon també en castellà i continua parlant. Però era el nostre torn, mosatros responem en valencià i la fornera es posa a atendre-mos en valencià. Sembla que el xic es que da un poc parat, però pren nota que estem parlant els tres en valencià i, al poc, quan li toca ad ell, es posa a parlar en valencià, diria que inclús esperant que mo n'adonem. Per tant, li hem obert la porta lingüística que ell havia tancat anteriorment.

Ho comentem més tard, però ja no mos sorprenem. Al cap dels anys hem interioritzat la nostra pròpia teoria sobre la morta i qui la vetla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada