Victor Hugo escriu persienne, que pareix que no són exactament això que ara entenem ací per persianes, sinó que serien més les mallorquines fixes. Això em du a les venecianes, que el diccionari 🔗 només concep per a l'interior, però de fet són les que hi havia a l'exterior de les cases bones de no fa tant i que suggerien que convenia decorar el buit del finestral amb els llambrequins, que protegien les persianes quan estaven arreplegades.
Mirant-ho ara, veig que el diccionari diu que les persianes actuals, que van substituir les venecianes d'exterior, són persianes valencianes, però no pareix que hi haja consens en el nom, perquè documenten que l'inventor, Vicente Barceló Santonja (de Saix), 🔗 en dia «persianes orientals» i que encara no eren de llistons plans, sinó de varetes de la vinya. N'hi ha qui diu que es va dir després «persianes llevantines» (possible tòpic de la rutina despersonalitzadora), però després s'ha estés «persianes alacantines».
La curiositat és que, tantes versions de persiana que tenim, el terme persiana ve del francés. Cosa del segle xviii allà dalt. Primer va ser una classe d'estora, però després va passar a eixes gelosies dels finestrals. I eixa gelosia ve de l'italià. Elements de relació amb l'exterior.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada