Estic immers en vore com faig per mirar de desentendre'm de la campanya electoral. Ho tinc tot clar i només espere que arribe el dia d'anar a votar. No tinc orelles ni ulls per a atendre les ànsies dels retrògrades indocumentats —i tampoc les mentires, grolleries i tergiversacions dels «documentats»—, eixe deu per cent de la població 🔗 que acumula més del cinquanta per cent de la riquesa del país i que destija imposar una llibertat absolutista, despòtica i desregulada per a ells, mentres regula, juriditza i burocratitza qualsevol aspecte de la vida social i econòmica de la majoria de la ciutadania. Mos volen resignats, proletaritzats i en conflicte permanent i constant entre mosatros mateixos i contra els fantasmes ideològiques que se'ls ocórreguen als ideòlegs de la dreta depredadora.
Com sol ser habitual, no faré jo l'article ara, si ja l'ha fet Joan Garí: «Notes sobre els abstencionistes». 🔗 A més, també en va fer Martí i Pol W ja fa uns quants anys una interpretació —«aquesta remor que se sent»—, que Ramon Muntaner W va convertir en un possible himne que alene abans que mos s'acabe l'aire. 🔗

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada