Acabe de llegir una frase de Josan Piqueres que diu «L’esquerra llig Gramsci, el PP l’aplica», 🔗 que és una expressió que mirant un poc en la xarxa, té una versió diferent en un escrit d'Iván Garrido en La Vox del Sur: « La izquierda lee a Gramsci pero no tiene la paciencia de saber medir los tiempos como era base fundamental en la estrategia del italiano», 🔗 que és possible que concorde amb la idea de Piqueres: és possible que «aplicar» les idees de Gramsci demane paciència.
Però el cas és que les oportunitats no saps mai si s'aprofitaran més amb el nervi o amb la paciència. La dita demana paciència per a vore passar el cadàver de l'enemic, però tampoc seria això. Al cap i la fi, la dreta —els diners, la borsa— es pot permetre la paciència, i tampoc és que l'esquerra siga ara la promotora de cap violència —fàcilment trobarem que la dreta violenta està en voga: Trump, Putin, Netanyahu, passant per Daniel Ortega o Khamenei—. No, segur que no es tracta només d'aplicar, sinó de pensar millor, seguint Gramsci o provant a seguir pensadores que pareix que no acabem de trobar rellevants: Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Vandana Shiva, Donna Haraway, Ruth Bader Ginsburg o Marina Garcés, per posar unes poques que no trobarem rebregades entre les referències de cada dia dels mitjans.
Perquè la política encara sol ser cosa de triar qui la té més grossa. La simpatia, posem per cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada