La vida, la llengua, la música que t'absorbix o l'equip de futbol que t'atrau..., casualitats, atzars i caramboles. Recorde que quan era menut jo pretenia que era del Saint-Étienne, perquè als anys setanta era l'equip que més sonava a França. En realitat, en aquell temps jo no sabia en què consistia el futbol. Però hi ha adhesions que van aixina, venen per l'aire, les has de respirar i les has de deixar volar.
Em torne a posar el disc Midnight Blue de Kenny Burrell. 🔗 El tinc en eixa coŀlecció de compactes de Blue Note que es dia, vaja, «The Blue Note Collection», que devien regalar amb alguna publicació, però no recorde ara quina. Una gran coŀlecció que em va arribar per una discrecionalitat editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada