Un xic jovenet negre mos ha parat per la plaça dels Furs per a demanar-mos 🔗rosegant quatre paraules en castellà🔗 el camí cap a Barcelona. Mos hem quedat parats, perquè no enteníem massa bé què demanava: volia anar a peu a Barcelona, havia perdut l'autobús i demà havia de començar a treballar en la peixca... Li hem dit que a peu no podria arribar demà, que hi havia més de tres-cent quilòmetres.
No mos devia entendre bé del tot, perquè insistia que aniria a peu a Barcelona, mos ha dit que venia de Cadis i que havia perdut l'autobús, ha dit alguna cosa en francés i mos ha ensenyat el bitllet, absolutament convençut que havia d'empendre una odissea cap al nord... Mala cosa, si havia perdut l'autobús. Aleshores Takse s'ha fixat en la data d'eixida de l'autobús: ¡18 de febrer! Uf, s'ha aclarit el cel. Li hem explicat que hui era 17 i que no havia perdut l'autobús, perquè eixia esta nit a la una de la matinà. Li ho hem acabat diguent en francés, perquè anava prou perdut i no pareixia que mos entenguera del tot.
Venia de Càritas on li han donat coses, però li han dit que no es podien fer càrrec del viatge cap a Barcelona. Es veu que ningú ha notat la confusió del xic amb la data. Al final crec que mos ha entés i que s'ha sentit més tranquil tornant cap a l'estació d'autobusos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada