divendres, 13 de febrer del 2026

El placebo en la punta de la llengua

Com a regla general, tots els aliments són bons i saludables i els necessitem per a viure. Però hi ha trastorns intestinals, com ara la celiaquia, que compliquen l'alimentació diària, perquè obliga a evitar els aliments que contenen gluten, per tal de previndre problemes digestius i malalties derivades. Els que no patim eixe problema, podem anar despreocupadament de taverna en restaurant, de bar en paraeta, de mercat en supermercat triant els aliments pel sabor o per la pinta que tenen, aprofitant la riquesa alimentària i gastronòmica de què disposem en la nostra societat —dis-ne del benestar, de l'opulència, del malbaratament...

Hi qui es pensa que té una afecció semblant, però en una atra part de l'organisme, en la zona del cos on es processen els idiomes. Solen ser usuaris excloents de castellà-espanyol que tenen la sensació que no podem «digerir» cap llengua glutínica —serien el catallà-valencià, el basc o el gallec-portugués, en el cas de l'estat espanyol— i solen estar sarpa a la grenya amb els qui parlen amb ells en eixes llengües. Els intolerants a eixes llengües, no tan sols diuen que no les entenen, sinó que reclamen que els parlen en l'única llengua que poden assimilar, la «seua» llengua, el castellà-espanyol. M'ha sorprés trobar-ne unes mostres tan eloqüents estos dies en la premsa:

  • «Menjar-se un pintxo en català», Núvol, 12.02.2026.🔗
  • «El valencià, segons la gerència dels Yelmo de Campanar» (Francesc Viadel, dlvpv, 13.02.2026. 🔗

¿S'han donat casos d'intolerància al castellà-espanyol? Sí, se n'han documentat allà on el castellà-espanyol s'ha transformat en glutínica, diríem, com ara als eua o a les Filipines, però em sembla que no se n'han documentat a l'estat espanyol, cosa que induïx a pensar que el coneiximent i l'ús de les diverses llengües de l'estat és un factor preventiu d'eixes intoleràncies, naturalment, al costat d'una alimentació saludable, l'exercici físic i un mínim de reflexió democràtica diària.

Perquè, en realitat, no tenen cap afecció orgànica, no patixen cap trastorn de cap víscera idiomàtica: patixen un malabsorció ideològica dels valors i principis democràtics. Els valencianoparlants tenim un poderós efecte placebo en la punta de la llengua: es tracta de continuar parlant i escrivint en valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada