Les muntanyes s'allarguen, s'estenen, s'amunteguen com cavallons desordenats. L'est vist des de l'interior del País Valencià és un tràfec d'ondulacions que alternen verds, grisos i blaus. Aparquem en la plaça de la Glorieta d'Aiora. Comprem un pot de mel de retrama (Spartium junceum), la varietat més peculiar que hi havia en la botiga de la plaça. Alliberem en un banquet un llibre en anglés que vam trobar per Valéncia: Fifty Shades of Grey d'E. L. James. 🔗 Sense ànim de destorbar la pau del lloc. A la cooperativa, abans de tornar pel camí d'Énguera, formatge de cabra i oli.
Amb un dia clar i airet fresc, hem pogut dinat al restaurant Pinea després de tres intents fallits per atzars diferents. La intenció que pareix que hi haja darrere de cada plateret és transmetre suavitat i equilibri. Com la desfilada de pins, carrasques, oliveres i ammetlers —alguns camps de tarongers excèntrics— que s'alternen en l'horitzó tornant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada