dilluns, 14 d’octubre del 2024

L'hora de la menjussa

No sé per què, la paraula menjussa em sona com la versió despectiva d'algun aliment, una denominació per a un menjar mal cuinat. Per contra, el dnv 🔗 només el considera de manera positiva 'aliment' o 'companatge', seguint la documentació més abundant que trobe en la xarxa. No recorde ara com diria ma mare per a això de menjar consevol cosa mal cuinà o de poca qualitat, però sí que podria pensar en guisopo, que serien elaboracions denses i pesaes amb salses indescriptibles. O pel cantó sarcàstic, em venen al cap les «nyànyeres en conserva» que era un plat recurrent de ma mare quan mos volia ventilar una resposta ràpida sobre el dinar del dia que encara no havia pensat.

La documentació més actual adoba el sentit despectiu de menjussa (apareix amb eixa única accepció en el diec) 🔗 aixina que els escric als de l'avl pa que afigquen esta manera de referir-se a una gasòfia o un farnat, que diuen els diccionaris. Un refregit, pel cantó oliós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada