Tracte d'escoltar la tertúlia de la ràdio al matí per a arribar a entendre quina polèmica hi ha amb eixa aplicació de la directiva europea sobre el compliment de les condemnes, i no ho acabe d'entendre, perquè uns ho veuen necessari i just i uns atres entenen que la norma —excepcional— actual ja estava bé i que la redacció proposada fa un favor a uns terroristes. El cas és que són periodistes i politòlegs, aixina que no acabe de desxifrar fins a on entenen de dret, fins a on emboliquen o fins a on emboliquen perquè entenen de dret. En fi, és una tertúlia i tampoc mos hem de creure res del que diguen.
D'això es tracta, de no creure, de contrastar la informació i de pensar i reflexionar a partir dels nostres coneiximents i valors ètics. Agarre un número de fa dos anys de la revista d'ElDiario.es titulat Las mentiras (y la guerra) que amenazan la democracia, 🔗 que tenia encara per llegir. És un suport per a recordar moltes de les mentires i manipulacions amb què hem de conviure i que hem de contrarestar en l'esfera pública. N'hi han per a tots els gusts, sobretot casos estrangers, perquè això facilita la reflexió i fa més difícil l'evasió partidista. Al País Valencià hem caigut ara que quan arribes a un càrrec públic és possible bavejar combinant la llibertat de decidir amb la despreocupació de no haver de decidir: la decisió oficial t'evita l'esforç i el maldecap.
Això mateix passa amb els sentiments i les emocions: tant si vols com si no vols, te les poden dictar. Hui toca una bandera que es va imposar assassinant o esclavitzant els habitants d'este tros de terra; demà que si els immigrants mos la volen furtar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada