L'inici del viatge sonor en la clàssica, mig record mi fantasia, és la música dels discs que els donaven als meus pares en la porteria del París adinerat. Les penyores d'aquells anys d'emigració. Recorde vagament la il·lustració d'una portà, però quan sona em ve al cap clarament la melodia que eixia d'aquell moble tocadiscs heretat d'algun veí de l'escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada