La metge del centre de salut m'atén en un valencià quotidià, casolà. Com és habitual en Valéncia ciutat, deu tindre més contacte amb pacients que parlen en castellà com a primera llengua, i també hi ha els no parlen en valencià per la discriminació sistemàtica heretada i vigent encara. Això es nota, hi ha qui veu una bata blanca i, la tensió li puja i, a més, si convinguera, cridaria «soy español, español, español, uoh, uoh» amb excitació i convenciment emporuguits, no fora cas que notaren que sí, que és espanyol, però no tant com voldrien les veus autoritàries del franquisme que encara ressonen. O les noves veus neofeixistes.
La metge del centre de salut m'atén en valencià. Confort psicològic, pau entre les persones de bona voluntat. Cal vigilar la tensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada