M'ha passat pel cap de demanar-li a l'Optimot que revise la redacció d'una fitxa:
En la fitxa 6820/4 indiqueu que la forma mos «no transcendeix a l'escriptura i no és adequada en registres formals».
Em sembla que hauríeu de tindre en compte que el DNV inclou este pronom i, encara que ho faça amb la indicació que és «col·loquial», això permet que s'utilitze amb normalitat en l'escriptura.
D'altra banda, tinc quimera que quan un balear utilitza este pronom, no ho fa amb caràcter de col·loquialitat, sinó que és la forma d'ús general i no té cap ànim de transmetre informalitat. Hem pogut sentir que l'utilitzava algun conseller de la Generalitat de Catalunya (d'origen balear) explicant la seua obra de govern al parlament o pels mitjans, i també il·lustres escriptors i escriptores entrevistats en la TV3 en espais de promoció literària.
Per si això fora poc, podem llegir que els pronom mos forma part ja d'obres literàries actuals, com ara en el llibre Lo mig del món de Roser Vernet Anguera, on el podem vore utilitzat amb normalitat i jo no diria que tinga cap intenció de col·loquialitat.
Vos agrairia que, tenint en compte estes dades, revisàreu la redacció de la fitxa.
Amb una visió extensa, actual i dinàmica de la llengua, estic segur que tindran en compte que hui en dia ja estem molt més alfabetitzats, hem ampliat les possibilitats de comunicació escrita i les receptes que s'amollaven fa trenta anys ja no tenen massa sentit. Ja no en tenien fa trenta anys, però encara mos ho estàvem ensenyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada